dissabte, 23 de juny del 2012

LA RENDA BÀSICA...ÉS POSSIBLE!!


En l'última del Cicle de xerrades formatives anti-crisi, Àlex Boso, sociòleg, professor associat de la UPF i membre de la Xarxa per la Renda Bàsica, va donar uns quants arguments a favor de la conveniència i la viabilitat de l'establiment de la Renda Bàsica. 
“La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui.” 
Semblava una proposta totalment fora del sentit comú! L'Àlex ens demana que pensem aspectes positius i negatius de la RB a partir d'aquesta definició, als quals un per un va aportar una resposta. Aquestes van ser, més o menys, les conclusions a les quals vam arribar. 
En primer lloc, no només és convenient, sinó que és èticament imprescindible. És un imperatiu ètic, donat que suposa un repartiment més just de la riquesa, més enllà de la seva correspondència místico-religiosa amb el mèrit del treball. Suposa replantejar el concepte de treball i tenir en compte el treball domèstic, el voluntari, l'artístic, i totes les altres formes de treball no remunerat. (Només la remuneració del treball domèstic ja suposaria un augment un 60% del PIB!!!) Per altra banda, pel sol fet de consumir ja estem pagant impostos (IVA), pel sol fet de viure ja estem contribuint al pot comú (impostos municipals). Recordem que són aquests, especialment l'IVA, els impostos que s'estan apujant, i els que més perjudiquen les classes mitjanes i baixes, ja que la nostra activitat econòmica és bàsicament el consum, i no la inversió. Per tant, aquests impostos suposen una part més gran de les nostres rendes, que no pas de les més grans. O sigui que estem parlant d'un finançament totalment injust i abocat al fracàs. La Renda Bàsica suposaria un reequilibri d'aquesta contribució desigual. 
En segon lloc, i això és el millor, la Renda Bàsica és viable. El model que proposa la Xarxa per la RB, a partir de l'estudi realitzat per l'economista Daniel Raventós, parteix d'allò que es recapta a partir de l'IRPF. Si l'impost de la renda augmentés, les rendes més baixes (un 70%) no el notarien gaire i hi sortirien guanyant, ja que cobrarien una RB d'uns 400 euros al mes. Les rendes mitjanes (un 20%) ni hi guanyarien ni hi perdrien, ja que si bé és veritat que pagarien més impostos, el que cobrarien de la RB compensaria aquesta despesa. Aquelles que hi perdrien (o deixarien de guanyar) serien les rendes altes (un 10%), que, tot i ser també beneficiàries de la RB, haurien de pagar més impostos. I encara quedarien fora les rendes altíssimes, que no paguen impostos!! 
En tercer lloc, és convenient per les conseqüències beneficioses que comportaria implantar-la en el nostre sistema fiscal. L'avantatge més clara la veuríem en l'augment de la capacitat d'emancipació dels joves, de les dones maltractades, o famílies monomaternals. Apart d'això, significaria la fi d'un estat assistencial gestor de la caritat pública, armat d'un aparell burocràtic caríssim de mantenir (pensem en quants treballadors públics necessitem per gestionar subsidis d'atur, PIRMIS, etc). Tot aquest aparell no seria necessari, ja que la RB seria un dret universal, i implicaria acabar amb l'estigmatització de les persones que necessiten recórrer a l'assistència de l'estat per sobreviure. 
Què passaria amb el treball? És fals dir que hi hauria molta gent que no treballaria. Apart del fet que viure de la RB seria una manera molt austera de viure, molta gent necessita treballar per sentir-se realitzada. Ara bé, el canvi radical s'hauria de donar amb les condicions de treball: tenint una RB, no acceptaríem una feina basura per por o necessitat extrema, sinó que treballaríem perquè la feina ens motiva, ens agrada, i té unes condicions justes. I això és el que no interessa!!! 
I els immigrants, també podrien cobrar-la? Qualsevol ciutadà resident a l'estat. I això no suposaria un augment de la immigració? En alguns llocs on s'han posat en pràctica rendes semblants a la RB, com Alaska o Euskadi, no s'ha donat aquest efecte crida. A més, recordem que qualsevol resident és també un pagador d'impostos i un consumidor que paga l'IVA. A més, la competència entre treballadors autòctons i treballadors nouvinguts es dissoldria, ja que tots partiríem de les mateixes condicions, i no hi hauria mercat d'esclaus en el mercat de treball. 
En conclusió, el taller de l'Àlex va ser molt interessant i amè, i ens va convèncer de les virtuts d'una mesura que a priori sembla una proposta descabellada i utòpica, i ens va fer veure la quantitat de prejudicis que ens impedeixen veure la realitat social amb claretat i de manera racional. 

Enllaços per saber-ne més: 

dimecres, 18 d’abril del 2012

SEGON CICLE DE XERRADES INFORMATIES ANTI-CRISI

 
Davant la desinformació dels mitjans de comunicació de masses, a DRT estem promovent una sèria de xerrades per tal d'informar-nos sobre les veritables causes de la crisi i, sobretot, formar-nos per tal de ser capaces de pensar i actuar en postitiu. Fins ara, hem pogut conèixer iniciatives molt positives de cara plantar cara al pessimisme regnant: Integrants de la PAH de Lleida ens van explicar com la unió de moltes persones afectades per hipoteques abusives pot ser un bon instrument de lluita dels individus enfront de les grans entitats financeres. Coop57 demostra que hi ha crèdit més enllà de les grans entitats financeres, hi ha empreses petites vinculades al territori, i per les quals val la pena apostar. I els memnres de la cooperativa La Garbiana ens en van mostrar un clar exemple de com les ganes, la imaginació, el treball, la cooperació i el compromís amb el territori són les eines principals per a crear aquest nou model d'empresa sostenible i de futur.

En aquest nou cicle de xerrades, volem començar per reflexionar sobre la UE, els motius de la seva creació i el seu paper central en les causes i les sortides de la crisi. Ens en farà cinc cèntims en Joan Junyent, economista del seminaria d'economia crítica Taifa i coautor de la publicació "¿Unión Europea pa qué?, ¡pa ná!". Serà el divendres dia 20 a les 20.30h al Centre d'Entitats de Tàrrega. Us hi esperem.

dijous, 5 d’abril del 2012

DRT busca alternatives al nostre abast


Des de fa uns mesos no fem més que rebre males notícies. Els mitjans de comunicació no només ens desanimen, recordant-nos diàriament la situació en què estem i com podem empitjorar encara, sinó que ens amaguen tan l'arrel del veritable problema, com les posibles solucions. Per tant, hem de ser nosaltres, els ciutadans organitzats i units, que hem de buscar informació veraç i alternatives en positiu, si no volem que la depressió ens faci caure en la inacció i l'apatia. Per sort, ja som algunes associacions, com Càritas, el casal El Rostoll o Democràcia Real Tàrrega, que estem treballant per obrir una bretxa en el mur de males notícies que ens impedeix veure-hi més enllà. 
Democràcia Real Tàrrega va convidar Ramon Pascual, soci de Coop57, una cooperativa de crèdit alternativa  que destina els recursos econòmics que aporten els seus socis a projectes de clar contingut social, fomentant la participació, la transparència i la solidaritat. 

Coop57 va iniciar la seva activitat a Catalunya arran de la lluita dels treballadors de l'Editorial Bruguera per mantenir els seus llocs de treball quan l'editorial va tancar. Un grup d'antics treballadors va crear un fons amb part de les indemnitzacions que van rebre pel seu acomiadament, per promoure projectes econòmics que perseguissin la creació de llocs de treball de qualitat, especialment aplicant models cooperatius.
El 1996 es va crear amb aquest fons COOP57, sota la forma jurídica de cooperativa de serveis financers. Està vinculada tant al cooperativisme de treball associat com amb l'economia social i solidària. Des d'aquell moment ha anat creixent fins que l'any 2005 coop57 va posar en pràctica un creixement en xarxa i es va anar implantant el altres territoris. D'aquesta manera van aprofitar el model, l'estructura jurídica i l'estructura tècnica de Coop57 de forma que cada territori, de manera autogestionada, adaptés aquell model a les seves necessitats. Així va donar lloc a la creació de Coop57 Aragó, Coop57 Madrid (2006), Coop57 Andalusia (2008) i Coop57 Galícia (2009).  La clau de l'èxit en la constitució d'aquestes seccions territorials de Coop57 ha estat l'existència d'una xarxa d'economia social i solidària al mateix territori capaç de gestionar-la.


Per posar alguns exemples concrets, Coop57 ha finançat  grups de veïns amb la voluntat de construir espais públics, grups de castellers que no tenen lloc per assajar,  fins i tot ajuntments en dificultats, com el d'Arbúcies, i empreses tan properes a nosaltres com l'Olivera, apostant així per un canvi de rumb de l'economia capitalista, per un altre model d'empresa, l'empresa cooperativa, respectuosa amb el medi i amb la societat, que retorna al territori la riquesa que li ha permès desenvolupar-se, al servei de les persones i no del capital. La cooperativa es fa resposable dels projectes que financia, seguint-los  de prop i assessorant-los. Mentre els bancs tradicionals parteixen inicialment de la desconfiança i en treuen benefici, Coop57 es basa en el principi de confiança.
Es tracta, doncs,  d'una alternativa al crèdit convencional controlat per  les grans estructures financeres, on són els socis de cada cooperativa  que decideixen assembleàriament quins projectes es financien i amb quin  interès, sempre tenint en compte les necessitats socials del territori, i  no pas els beneficis que es puguin generar de l'especulació.
Un dels exemples d'organització econòmica alternativa el vam conèixer a la xerrada d'aquest divendres passat. Vam convidar alguns membres de La Garbiana, una cooperativa de Tarroja de Segarra, de productors i consumidors de productes ecològics, que treballa per l'accès a una alimentació de qualitat i justa.
Enllaços: 

divendres, 17 de febrer del 2012

Aquest divendres la xerrada ha canviat d'ubicació. Podrem escoltar Ramon Pasqual a la Sala de la Biblioteca Comarcal. Com sempre, a les 20.30.

diumenge, 12 de febrer del 2012

DRT enceta un cicle de xerrades formatives anti-crisi


El grup Democràcia Real Tàrrega es va formar la passada primavera a la plaça del Pati, i després d'un període de suspensió, torna a ser activa, i amb ganes de treballar de manera constructiva en el recolzament i la formació de les persones, davant el cruel panorama a què ens enfronten les polítiques al servei de les economies financeres i de mercat.
Aquesta crueltat va quedar ben palesa en la primera del cicle de xerrades, dedicada a la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) de Lleida, el passat dia 20 de gener. Eduard Baches i Rafael Juan Nieto van posar dades ben crues sobre la taula: a la província de Lleida es produeixen de mitjana 5,7 desnonaments al dia. Ells mateixos van explicar la seva pròpia experiència com a afectats, no només marcada per les expriments i humiliants exigències econòmiques dels bancs, sinó també per la vergonya que suposa el fet de no poder pagar les quotes i quedar-se sols i sense casa, i encara amb un deute impossible a les esquenes. Aquest patiment amagat és potser el pitjor càstig, i per això justament es va crear la PAH en diverses ciutats catalanes: per sortir de la solitud, i donar suport psicològic i assessorament legal als afectats. També lluita per la dació en pagament retroactiva, la moratòria dels desnonaments i l'impuls del lloguers socials.
La PAH de Lleida fou constituïda el novembre de 2011 com a decisió de la comissió de desnonaments del 15m de Lleida i de les persones afectades i activistes que la composaven. Si algú està interessat en contactar-hi pot fer-ho al correu electrònic: PAHLleida@gmail.com, o al web http://pahlleida.wordpress.com.
A Democràcia Real Tàrrega hem programat una xerrada al mes, amb la intenció, no només d'evidenciar les injustícies del sistema econòmic actual, sinó també amb la de fer recerca de les possibles alternatives en positiu a nivell local i també global. El cicle continua aquest divendres 17 de febrer a les 20.30 a la Sala de la Biblioteca Comarcal, amb la presència de Ramon Pascual, membre de Coop57, cooperativa de crèdit ètica i solidària. Us hi esperem!

diumenge, 3 de juliol del 2011

XERRADA DE JOSEP PÀMIES (Pati, 01/07/2011)


Josep Pàmies, pagès i membre de l'associació “Dolça Revolució”, començà la seua xerrada amb una afirmació rotunda: les farmacèutiques fan medicaments per mantenir malalts, no per curar-los. Un món ple de persones sanes seria la seva ruïna.
Aquestes farmacèutiques són les mateixes companyies que les que distribueixen llavors transgèniques. Aquestes llavors no són una simple barreja o creuament d'espècies (com la nectarina, o la mula), sinó que consisteixen en la introducció d'un gen animal dins el codi genètic dels vegetals.
Mentre que s'estan comercialitzant aquestes llavors i elaborant aliments transgènics per a ús humà, que encara no està demostrat que no puguin ser perjudicials, es prohibeix investigar amb plantes medicinals que en alguns casos han demostrat ser molt eficients en el tractament de malalts de diabetis i fins i tot de càncer. L'associació de la qual és membre treballa per estendre el coneixement sobre l'ús i l'existència d'aquestes plantes i recull testimonis de persones que les han provades.
Tot i que algunes plantes estan fora de la legalitat, Pàmies pensa que ens hem d'alliberar de les pors i posar en pràctica la sobirania alimentària, triar bé el que mengem i decidir com volem ser curats, reclamar referèndums i consultes populars sobre l'ús dels transgènics i potenciar el consum de productes locals.


Web de l'associació "Dolça Revolució": http://www.dolcarevolucio.cat/ca/
Web de la iniciativa legislativa popular "Som lo que sembrem": http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=7 
Web de "Slow Food Terres de Lleida": http://www.slowfoodterresdelleida.com/index.php?id=1
Blog de Josep Pàmies: http://joseppamies.wordpress.com/

ACTA DE LA 8 ASSEMBLEA DE DRTÀRREGA

divendres, 1 de juliol del 2011

RECOLLIDA DE SIGNATURES A FAVOR DEL DRET A L'HABITATGE

Aquí us podeu descarregar el full de recollida de signatures a favor de la moció per una política de seguiment, assessorament i suport al dret a l'habitatge :
Full recollida signatures

ACTES PER AVUI

Avui divendres 1 de Juliol:
- 20 h: Xerrada de Josep Pàmies, membre de "Dolça Revolució" sobre Plantes medicinals i Plantes prohibides.
- 21h: Assemblea amb el següent ordre del dia:

  • Manifest: proposta d'incloure-hi un punt sobre el dret a vot de les persones estrangeres.
  • Proposta de SOS Racisme per recollir firmes demanant als ajuntaments desestimar qualsevol proposta de tipus xenòfob.
  • Organització per les recollides de signatures: dimissió Felip Puig, moció a l'ajuntament sobre els desnonaments, manifest, ...
  • Plens municipals:
    • Recollida de preguntes per introduir als plens.
    • Assistència
  • Associacions de veïns i juntes de districte: llistat i distribució de contactes.
  • Accions:
    • Actes al Makoki
    • Radio Tàrrega
  • Comunicació:
    • Facebook

dissabte, 25 de juny del 2011

PROPOSTA DE REFERÈNDUM PEL 15 D'OCTUBRE

Mentre nosaltres parlem al Pati, què s'està coient al Madrid i a Barcelona? Aquí teniu la proposta de diferents integrants de l'assemblea de Sol  , tenint en compte també les propostes de Barcelona.
http://www.referendum15deoctubre.org/index.php
 Aquesta proposta ha provocat polèmica entre alguns indignats, que consideren els continguts massa poc concrets i  la data poc apropiada, donat que sembla que hi ha una manifestació convocada pel mateix dia.

DEMOCRACIA REAL YA CONTRA EL PACTE DE L'EURO

L'organització Democracia Real Ya (una organització que ja existia abans del 15 M) va intentar traslladar al parlament espanyol el seu rebuig al Pacte de l'Euro, amb un seguit de propostes que van ser ignorades. Aquí en teniu un resum molt clar.
http://es.scribd.com/doc/58700297/DRY-Resumen-Rechazo-Pacto-Euro

ACTA DE LA 7 ASSEMBLEA DE DRTÀRREGA

dijous, 23 de juny del 2011

MOCIÓ PER UNA POLÍTICA CONTRA ELS DESNONAMENTS

En l'última assemblea es va aprovar la proposta de presentar una moció a l'Ajuntament de Tàrrega per fer front als desnonaments que es puguin produir al nostre municipi i ajudar a les persones que es puguin trobar en aquest procès traumàtic. 
Clicant AQUÍ podeu llegir  el text de la moció, encara provisional.

dimarts, 21 de juny del 2011

MANIFEST PER UNA DEMOCRÀCIA REAL A TÀRREGA

MANIFEST PER UNA DEMOCRÀCIA REAL A TÀRREGA

Pròleg
Som persones de diferents sexes, origens, creences i ideologies, que davant l’estat actual de desigualtats i injustícies que s’estàn donant a la nostra societat ens mostrem INDIGNATS/DES:

-INDIGNATS/DES per una classe política que no satisfà la confiança en ells dipositada per realitzar el projecte d’una societat més justa .
-INDIGNATS/DES per la constant pèrdua de l’estat del benestar aconseguit amb l’esforç i el sacrifici de generacions passades, i ara compromès i en perill de desaparèixer per a les nostres generacions futures.
-INDIGNATS/DES per institucions financeres que tenen com a únic objectiu l’acumulació de beneficis en detriment del benestar i la felicitat de les persones.
-INDIGNATS/DES per la situació laboral i de crisi actual que condemna als sectors més vulnerables de la nostra societat a l’ostracisme i la precarietat laboral.
-INDIGNATS/DES per veure perillar el dret a l'habitatge i a una vellesa digna i en pau.

Per això ens manifestem INDIGNATS/DES i reclamem als nostres dirigents polítics un canvi d’orientació amb objecte de mantindre l’estat del benestar i treballar per assolir polítiques econòmiques que afavoreixin la igualtat d’oportunitats i la qualitat laboral i de vida.


Peticions
Segons l'article 29 de la Constitució, desplegat per la llei 4/2001 de 12 de novembre: “Tots els ciutadans tenen el dret de petició individual i col.lectiva i per escrit en les formes que determini la llei”. Per això nosaltres, el Col.lectiu de Democràcia Real Tàrrega, us sol.licitem a vosaltres, les autoritats locals, que adopteu actes i acords de la vostra competència pel que fa als següents temes:
  • Que es tingui sempre present la Declaració Universal dels Drets Humans en qualsevol acció o decisió polítiques.
  • Autocontrol dels regidors municipals:

    • Publicació i revisió dels sous dels regidors: que siguin establerts en relació al salari mínim (641,40 Euros). Per exemple, que el sou sigui 2 o 3 vegades el salari mínim. (Aquest és un índex de referència del desenvolupament humà d'un país).
    • Que es faci pública periòdicament la informació dels plens, dels pressupostos i altres decisions que prengui el consistori, mitjançant el lloc web de l'Ajuntament, la retransmissió dels plens per ràdio, i per premsa escrita. Existeix un conveni amb la Nova Tàrrega que ho permet de manera gratuïta. La publicació Casa de la Vila és molt partidista, no pas informativa.
    • Polítiques d'austeritat en les despeses protocol·làries.
    • Assumpció de responsabilitats en cas de mala gestió mitjançant la dimissió.

  • Participació ciutadana. (Segons el punt 23.1 de la Constitució espanyola, tots els ciutadans tenen el dret de participar directament en els afers públics.)
    • Que el reglament de participació ciutadana sigui operatiu i permeti agilitzar la feina de les Juntes de Districte.
    • Dotar de continguts, de poder de decisió real i d'autonomia a l'organització interna de les Assemblees i Juntes de Districte.
    • Que els pressupostos municipals siguin participatius.
    • Que els pressupostos siguin realistes, responsables, transparents, i conseqüents.
    • Demanem informació i consultes populars sobre les retallades locals per incidir en polítiques de prioritats en serveis socials i educació.
    • Volem transparència i accès efectiu de tota la ciutadania a la informació sobre els tipus d'ajudes, i que es publiquin el global de les ajudes concedides a particulars, així com l'especificació de les ajudes concedides a cadascuna de les associacions o entitats beneficiàries.

  • Economia:
    • Facilitar als autònoms en dificultats i petits comerciants la creació de nous negocis i l'emprenedoria innovadora, flexibilitzant-ne els requisits i estimulant un lloguer accessible de locals comercials.
    • Evitar en la mesura del possible l'especulació amb pisos i locals.
    • Donar suport a la proposta de modificació de la Llei d'Enjudiciament civil i de la Llei Hipotecària, proposades al Congrès dels Diputats.
    • Habilitar un servei de seguiment de la situació global de l'habitatge, dels processos d'execució hipotecària i dels desnonaments a Tàrrega.
    • Oferir a les famílies en procès de desnonament assessorament legal i funció de mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l'habitatge.
    • Establir un protocol d'actuació d'urgència per tal de trobar solucions per a les famílies desnonades a través d'habitatges de lloguer social, d'acord amb les possibilitats econòmiques de les persones afectades.
    • Agilització dels tràmits per habitatge social.
    • Compliment de la normativa i els terminis legals en el pagament de les factures.

  • Transport públic i Serveis:
    • Demanem més lideratge en la reivindicació del transport públic de la zona (trens, preus dels autobusos, comunicacions entre pobles i comarques del voltant, etc.)
    • Que es garanteixi l'accès gratuït a la xarxa d'Internet per a tota la ciutadania, promovent les zones wifi urbanes i la cobertura als pobles propers.

  • Ecologia:
    • Vetllar per la recuperació del nostre patrimoni natural.
    • Estudiar la viabilitat de la recollida “porta a porta”.
    • Bonificació de la recollida selectiva de residus en forma de descomptes en l'impost de la brossa.
    • Fer pública la gestió actual dels residus.






Democràcia Real Tàrrega
Tàrrega, juny de 2011

EL CONTRATO: YO ACEPTO

REPLANTEJANT EL CONCEPTE DE TREBALL

Al vídeo Prolegómenos de la renta básica, clip documental curtet (12 minuts) diverses persones parlen sobre el treball assalariat. El treball assalariat ja no és el centre de creació de valor capitalista, sinó que l'activitat vital en si mateixa, el simple fet de viure i conviure, també son generadors de valor d'ús, i no de valor intercanviable per diners. Aquest valor d'ús, generat des de l'activitat vital quotidiana, és vist com una metàfora de la pol·linització que realitzen les abelles. Així, el treballador no té perquè sobreviure gràcies a uns diners donats a canvi de la producció de mel, sinó que, pel sol fet de viure, de pol·linitzar, de compartir i d'ésser agent actiu dins societat, té dret a rebre una compensació mínima, una renda bàsica. Podeu trobar més informació sobre la RENDA BÀSICA als nostres documents



El següent vídeo es una entrevista a José Iglesias Fernández, economista, membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa, de la Mesa Cívica per la Renda Bàsica, de l'Associació EcoConcern - Innovació Social, i pertany a les anomenades gentes de Baladre / Zambra. S'ha dedicat preferentment a l'economia crítica del benestar social (pobresa, marginació, desigualtat i protecció social), durant els últims anys ha prestat especial atenció a l'estudi i divulgació / mobilització de la Renda Bàsica (RB).

divendres, 17 de juny del 2011

ARCADI OLIVERES: "ESTEM EN MANS DE DELINQÜENTS"






Una altra xerrada d'Arcadi Oliveres (economista i membre de Justícia i Pau) que val la pena escoltar abans que censurin el vídeo. És implacable la manera com demostra que, en el fons, tots els habitants del món som víctimes del mateixos delinqüents globals, tot i que la pitjor part del pastís se l'emporten les persones de l'hemisferi sud, que es veuen obligades a fugir de la misèria física i moral amb què viuen als seus països, moltes vegades morint en l'intent.





ORDRE DEL DIA PER A L'ASSEMBLEA DEL 17/06/2011









ORDRE DEL DIA PER A L’ASSEMBLEA DEL 17/06/2011

Comissió Continguts:

1- Proposta per aprovar el redactat definitiu d’un MANIFEST DEMOCRÀCIA REAL
TÀRREGA.

2-Exposició sobre l’estat actual de la Llei d’hipoteques. Quines mesures es
podrían prendre a nivell local?.

3-Proposta per recavar informació sobre l’estat actual dels desnonaments
a Tàrrega.

Comissió Acció:

4-Proposta per l’el.laboració d’un calendari
(documentals, xerrades, bicicletada, concerts,…).

5-Proposta per part de l’Ajuntament de la cessió de plafons.


Altres:

6-Concretar propostes sobre la xenofòbia.

7-Proposta d’un Manifest NO-VIOLÈNCIA.

8-Proposta de considerar el repartiment de tasques: reglament de participació ciutadana,
programes electorals dels diferents partits polítics, assistència als plens
municipals.


TOTHOM HI ÉS CONVIDAT!!!!